Fou construït entre 1886 i 1897 en estil neogòtic, com a església del convent de les religioses de la Congregació de Ntra. Sra. de la Caritat del Bon Pastor a Barcelona. Consta d'una nau, amb tres capelles laterals. Està precedit d'un ampli atri, que comunica al carrer per tres portes gòtiques. Tots els murs són de maçoneria arrebossada exteriorment amb calç i sorra, com era habitual a l'època, i d'un gruix considerable (aprox. 50 cm.); per la banda de dins foren enguixats. Entre 1948 i 1950, hom adaptà l'església a les funcions parroquials, i això comportà canvis importants (vegeu el fulletó sobre Història de la Parròquia). En aquesta ocasió, part dels murs, de les columnes i dels capitells es varen policromar, i l'arc de la boca del presbiteri fou decorat amb motius ornamentals i imatges d'àngels. La finestra del cambril de la Mare de Déu era encerclada i rematada per pinacles de gust neogòtic. I el fons del presbiteri era vestit amb un cortinatge vermell rera l'altar.
Vista del presbiteri vers l'any 1959
Tota aquella ornamentació desaparegué com a conseqüència de les reformes que es dugueren a terme el 1965 inspirades en les normes litúrgiques emanades pel Concili Vaticà II. El resultat de la reforma fou ambivalent: era digna, però no respectà prou l'estil arquitectònic i no aconseguí un acabament harmònic per al presbiteri. Hem de lamentar especialment la pèrdua dels policromats abans esmentats, ja que tota l'església rebé una mà de pintura homogènia d'una combinació blanc‐gris ben poc atractiva, que perdurà fins el 2009. Per altra banda, aquella reforma afectà tres àmbits: el propi presbiteri, la 2 capella del Sagrament i la capella del Sant Crist, amb diferent fortuna. També es reformà el baptisteri.
Descarrega't l'explicació completa del Temple
Dedicació de l'església
L'església fou dedicada per l'Arquebisbe de Barcelona, el Cardenal Lluís Martínez Sistach, el 9 d'octubre de 2011. Podeu descarregar el full d'informació fent clic aquí.