ELS PRECEDENTS DEL TEMPLE PARROQUIAL:
LA CONGREGACIÓ DE LES GERMANES DE NTRA. SRA. DE LA CARITAT DEL BON PASTOR
La Congregació de Nostra Senyora de la Caritat del Bon Pastor, fundada per Santa Maria Eufrasia Pelletier (1796-1868), fou aprovada pel papa Gregori XVI el 16 de gener de 1835. Aquesta Congregació va tenir el seu origen en l'Orde de Nostra Senyora de la Caritat, coneguda com El Refugi, i fundada per Sant Joan Eudes en 1641. Joan Eudes, sacerdot excel·lent del seu temps, fou una de les grans figures que marcaren la renovació cristiana del segle XVII, a França i a tota l'Església. Va ser reconegut com a pare, doctor i apòstol del culte litúrgic dels Sagrats Cors de Jesús i de María. Fundà El Refugi després de prendre consciència de la misèria moral i de l'explotació d'un gran nombre de joves i dones. I, per a assegurar-se que les germanes romanguessin fidels a la seva fi específica i no es deixessin vèncer per les dificultats que trobessin, els va donar un quart vot: el zel per la salvació de les ànimes.
L'any 1814, Rosa Virginia Pelletier va ingressar en l'Orde de Nostra Senyora de la Caritat, a Tours (França), amb el nom de Maria de Santa Eufràsia. Ella es va encarregar del servei directe a les joves i dones. Fou superiora als 29 anys d'edat i, per invitació del bisbe de Angers, va fundar una casa en aquesta ciutat, en 1829, i l'anomenà Bon Pasteur. El 1831, la Gna. Maria Eufràsia va establir una comunitat contemplativa per a les joves i dones del seu temps que volgueren consagrar-se a Déu en llur missió de reparació del mal de la societat, i els va donar com a patrona Santa Maria Magdalena. Les seves constitucions les va aprovar el bisbe Montault, el 10 de gener de 1831. Després de certes dificultats, el Generalat fou aprovat en 1835, i amb aquesta aprovació de l'Església, Maria Eufràsia va instituir la casa de Angers i les cases depenents d'aquesta, com una Congregació distinta de l'Ordre de Nostra Senyora de la Caritat. La nova Congregació va rebre el nom de Nostra Senyora de la Caritat del Bon Pastor de Angers. A la mort de Maria Eufràsia eren 110 cases al voltant del món, amb la mateixa espiritualitat centrada en la Persona de Crist. I també amb els elements de la doctrina de Sant Joan Eudes: la devoció als Sagrats Cors de Jesús i de Maria, l'amor a la voluntat del Pare i la cura pels més necessitats. La Congregació persisteix en l'actualitat.
La casa de Barcelona
L'1 de setembre de 1880 van arribar a Barcelona les primeres germanes de la Congregació de Ntra. Sra. de la Caritat del Bon Pastor, i es van instal·lar al Passeig de Gràcia, 28. El 1883 es traslladaren al carrer Príncep d'Astúries, mentre cercaven un espai definitu. El 25 de maig de 1885 compraren un solar al carrer Aribau cantonada el que aleshores era carrer de Buenos Aires (anys més tard, prengué el nom de carrer del Bon Pastor per mor de l'existència de l'esmentada Congregació). En aquesta data, es va col·locar la primera pedra de la construcció de l'edifici destinat a l'atenció de noies.
L'any 1886, les germanes es traslladen al nou edifici, i Mons. Jaume Català i Albosa, bisbe de Barcelona, beneí la primera pedra de l'edifici destinat a ser oratori del convent. En aquella solemnitat, redactada i constatada en els Annals de les religioses, hi fou present la Marquesa de Ciutadilla representant la reina Maria Cristina. Hi assistí també la Junta del temple del Bon Pastor, presidida per la Sra. Bernarda Mercader, l'alcalde i altres autoritats de la ciutat. El gener de 1887 i al desembre de 1889 es van adquirir nous solars vers el carrer Buenos Aires.
L'any 1890 començà la construcció d'un nou pavelló per a les noies, i s'encarregà l'edificació de l'església a l'arquitecte Eduard Mercader, qui gaudia de bona fama. El 19 de desembre de 1890 fou col·locada la primera pedra, en un acte de gran solemnitat. El projecte preveia que l'edifici complert havia de tenir la seva façana principal al carrer Buenos Aires (avui Bon Pastor), i les laterals als carrers d'Aribau i de Muntaner. L'església havia d'ocupar el centre de la façana principal a peu de carrer, mentre la resta de l'edifici estaria separat del carrer per un mur i un corredor interior.
La construcció de la casa anava a bon ritme, però no la de l'església, que fou interrompuda durant sis anys per manca de recursos. Però pocs dies després de la festa de Sant Josep de l'any 1896 va passar un fet imprevist i providencial: es presentà al locutori del Convent una senyora que les germanes només havien vist una sola vegada, i els comunicà que s'havia sentit inspirada en fer acabar l'església del Bon Pastor, tot pensant que edificar la casa del Senyor era la millor manera d'emprar la seva fortuna. Va donar una quantitat considerable i es va fer càrrec de totes les despeses. Aquella dama sol·licità restar en l'anonimat.
Així fou acabada l'església, i el 12 d'abril de 1898, el bisbe de Barcelona procedí a beneir el temple, assistit pels canonges Bassard, Nuet, Robert i Brugueroles, el rector de la Parròquia de Santa Maria de Gràcia, alguns pares de Sant Pere ad Vincula, el president de la Diputació de Barcelona, el batlle de la ciutat i la Marquesa de Casp (en representació de la reina). La primera missa la celebrà el canonge Dr. Bassard, assistit pels capitulars Robert i Nuet. Intervingué la Capella de Música de la Catedral de Barcelona. Els assistents admiraren la bellesa del nou temple i l'excel·lent gust en la seva decoració.
L'església es construí en estil neogòtic, amb una volta realment alta. L'altar major era de marbre blanc amb dues cares. El sagrari i els dos altars laterals eren daurats, i la balustrada que separava el presbiteri de la nau, de bronze daurat. Comptava amb quinze finestrals amb vitralls, pagats per amics del convent que escolliren els sants de la seva devoció: Sant Ignasi de Loiola*, donat per la Sra. Anita Girona; Sant Bernat, per la Sra. Bernarda Sacanella vda. de Mercader; Santa Teresa de Jesús, per la Sra. Elvira Pérez de Felipe; Sant Antoni de Pàdua*, Santa Filomena i Santa Úrsula, pel Sr. Eduard Mercader; Sant Pere, donat per la Sra. Engràcia Balet; Sant Agustí, per la Srta. de Landsberg; Sant Jaume, per la Sra. E. de Clavell; Santa Eulàlia, pel Sr. Manuel Mercader; el Bon Pastor Infant, per la Sra. Dolors Lluch de Sojo; Nostra Senyora de la Mercè*, per les Sres. del Patronat de Preses; i Sant Narcís*, per la Sra. Rita vda. de Mercader. El gran vitrall de la façana principal, que representa l'aparició de Nostre Senyor a Santa Maria Magdalena, fou obsequi dels Comtes de Landsberg.
Altres donacions foren una imatge de Sant Josep amb l'Infant Jesús, per a un altar lateral, per la Sra. Agnès Serra; la Mare de Déu dels Dolors*, per la Sra. Dolors Basols… El Sr. Bisbe de Barcelona va regalar les portes de l'església.
(*Els vitralls i les imatges marcats amb asterisc no es conserven en l'actualitat).
La construcció de la casa i del convent va anar creixent, tot annexionant altres terrenys i edificacions que havien d'allotjar el nombrós grup de noies i joves ateses per les germanes. En arribar la Guerra Civil, aquestes fores desallotjades, i la propietat fou incautada. La recuperaren en acabar la guerra, malgrat que es trobava en un estat lamentable. Per aquest motiu, i perquè la ciutat anava creixent, l'any 1941 les germanes compraren un gran solar al carrer Quatre Camins n. 91 (cantonada al carrer del Císter, a la Bonanova), per tal de construir un nou edifici, Nova Betlem. I el 1947 deixaren definitivament la casa del carrer Bon Pastor; l'edifici de l'església fou adquirit pel Bisbat de Barcelona, i la resta del solar es va vendre a promotors particulars.
Inicis de la Parròquia
El Bisbat comprà el temple per a destinar-lo a església parroquial d'una nova demarcació sota el patrocini de Ntra. Sra. Santa Maria de Núria. En efecte, per decret de 9 d'octubre de 1945 (BOOB 7/1946), Mons. Gregori Modrego i Casaus, Bisbe de Barcelona, havia erigit la parròquia, la sisena de les trenta que va crear, classificada de terme de primera classe. Comptava amb 10.355 habitants, i havia de ser servida per un rector i dos coadjutors. El temple fou novament beneït el 16 de juliol de 1946, però com que no havien acabat les obres de remodelació i adaptació de l'edifici de l'església i de la rectoria, el primer rector, Mn. Josep Maria Homs, va prendre possessió als salons del Círculo Ecuestre l'any 1948.
Les obres d'adaptació de l'església foren molt notables, i l'aspecte canvià per a reconvertir-la en església parroquial: se suprimí la balustrada de l'arc, es reformà la part posterior del presbiteri i se li donà forma d'absis (tot encabint quatre vitralls i el nou cambril de la Mare de Déu de Núria), es tancaren els murs laterals superiors per a guanyar aquests espais per a dependències parroquials, i es decorà l'església amb pintures policromades (que originàriament no existien). També s'hagueren de reformar els locals annexes a l'església, per tal de construir la rectoria i altres dependències.
De fet, l'església parroquial no començà a funcionar com a tal fins al mes de maig de 1950, després que el decret episcopal de 19 de gener del mateix any (BOOB 2/1950) hagués establert la demarcació parroquial. En efecte, com que l'església parroquial quedava fora de l'inicial demarcació, es va haver d'incloure una illa d'edificis (Diagonal/Aribau/Travessera/Muntaner) que havia estat inicialment adscrita a la veïna Parròquia de la Verge del Pilar. El dijous 18 de maig de 1950 a les 8 del matí –festa de l'Ascensió del Senyor–, el Sr. Rector, Mn. Homs, procedí a beneir novament el temple, a causa de la restauració que s'havia dut a terme. I a les 11, amb l'assistència del Sr. Bisbe, se celebrà una missa solemne oficiada pel Rvdm. Mons. Dr. Miquel Pujol i Forn, Degà del Col·legi de Rectors de Barcelona. Acabada la missa, el Sr. Bisbe beneí la imatge de la Mare de Déu, patrona de la Parròquia.
La Parròquia fins a l'actualitat
Mn. Homs va caure greument malalt l'any 1958 i quedà impossibilitat, raó per la qual la parròquia fou atesa pels vicaris parroquials (Mn. Bernardo Ruiz i Mn. Joan Benito); per la mateixa circumstància foren descartats els projectes d'ampliació del temple i de les dependències parroquials (a la cantonada del carrer Bon Pastor i el carrer Aribau, on encara no s'havia edificat).
Durant els 25 anys en què Mn. Francesc Camps exercí la cura pastoral com a rector (1964-1989), la parròquia dugué a terme moltes de les iniciatives més destacades de la seva història: així, el presbiteri i l'altar major s'adaptaren arquitectònicament a les noves normes de la Constitució sobre Sagrada Litúrgia del Concili Vaticà II; el Dr. Lluís Urpí i Carbonell, delegat per l'Arquebisbe-Bisbe Mons. Gregori Modrego, consagrà l'altar major el 18 de maig de 1965, i s'hi dipositaren reliquíes dels sants màrtirs Filisíssima, Fulgenci i Adaut. Va actuar de mestre de cerimònies Mn. Josep Ma. Camps i Pujals.
En aquell mateix periode també s'acondicionà l'altar de la capella del Santíssim Sacrament, es traslladà la pila baptismal al seu emplaçament actual, i es decorà la capella del Sant Crist. En aquests obres s'utilizà la tècnica del mosaic amb bon criteri, ja que es repectà l'estil neogòtic del temple. En canvi, al presbiteri s'optà per una reforma austera amb pedra de marbre. Es tancaren unes fornícules laterals, i l'església fou pintada de blanc i gris.
Mn. Francesc Camps tingué anomenada, a més, com a excel·lent orador i predicador, per la qual cosa era requerit sovint a molts llocs. A la nostra parròquia, liderà la creació de la Fundació Mare de Déu de Núria, tot unint molts esforços dels feligresos. La finalitat de la Fundació es dirigí vers ancianes sense recursos econòmics (especialment, jubilades del servei domèstic), tot mantenint una residència digna on poguessin ser ben ateses. Per a aquest motiu, la Fundació adquirí una mansió espaiosa amb jardins, situada a Pallejà. La Fundació prosseguí la seva meritòria obra, fins que a partir dels anys 2000 esdevingué greument deficitària; per altra banda, els objectius inicials d'atenció a les antigues empleades domèstiques s'havien anat diluïnt en canviar les circumstàncies socials. Per aquest motiu, la Fundació fou extingida i la liquidació es perllongà fins l'any 2009, quan el Bisbat accedí a fer-se càrrec d'actius i passius a canvi d'una compensació a la Parròquia.
El primer rector, Mn. Josep Ma. Homs, va residir al primer pis de l'edifici de la Rectoria parroquial, però Mn. Camps ho va fer a un pis de la Travessera de Gràcia, propietat de la Parròquia, i Mn. Artur Martín tampoc no va ocupar l'antiga Rectoria. El vicari de la Parròquia sempre residí en el segon pis, i ocasionalment en el tercer pis. En quedar lliure la Rectoria, el primer pis es destinà a locals per a la catequesi infantil, fins a l'actualitat.
A finals dels anys '90, el temple parroquial començava acusar el pas del temps. L'any 2006 s'acompliren obres de millora de la Capella del Santíssim, i hom dugué a terme la restauració de la façana de l'església al carrer Bon Pastor. L'any 2007 es feren les obres de rehabilitació de l'Auditori, que havia esdevingut fosc i molt antiquat: s'obrí una gran claraboia, hom va refer els lavabos, es va construir una cuina, s'instal·là climatització, i es renovà la il·luminació. L'any 2009 es dugueren a terme obres majors: construcció d'un ascensor per a substituir la perillosa i estreta escala que portava a l'Auditori i per a adaptar el temple a les persones amb dificultats (ara, sense entrebancs arquitectònics per a accedir des del carrer), es va pintar de dalt a baix tota l'església i es va repassar la pintura de la façana. També es canvià el sistema de megafonia del temple.
L'any 2010 es varen realitzar obres de manteniment urgent: un costós tractament antihumitats per a tots els murs de l'església (afectats d'humitat per capilaritat des de molts anys enrera), reparació de parets mitjaneres amb les finques veïnes, substitució de baixants d'aigües pluvials en mal estat, substitució parcial de la instal·lació elèctrica (nou quadre elèctric i adaptació a la normativa), millores d'il·luminació, etc. El 8 de setembre de 2010 fou beneït i inaugurat un nou carilló de 12 campanes, de fabricació holandesa, instal·lat al terrat superior de l'edifici de la rectoria, destinat a tocar les hores, avisar a les misses, i diverses melodies d'acord amb els temps litúrgics… Durant la Quaresma de l'any 2011 es reformà parcialment el Presbiteri (es traslladà l'ambó dret a la Capella del Santíssim i es transformà el cadiram), i el paviment de la Capella del Sant Crist fou acabat en marbre.
Acabades aquestes reformes, i altres detalls i complements, el diumenge 9 d'octubre de 2011, XXVIII durant l'Any, l'Emm. i Rvdm. Sr. Lluís Martínez Sistach, Cardenal-Arquebisbe, celebrà l'Eucaristia de solemne Dedicació a Déu de l'església parroquial i el seu altar. Com a testimoni, quedaren les 12 creus a les columnes de l'església, i la làpida commemorativa.